No reconec la realitat. És tant inestable i dubtosa com els somnis. Llavors, què importa? Viuré la vida com un somni. És perillós i emocionant. En els somnis pots volar, i de vegades no pots córrer. En alguns no tems a la mort perquè saps que estàs somiant. Però jo no sé res. Em guiaré per l'olfacte, l'oïda i el tacte. Tot el que vegi m'ho guardaré. I ho vull tastar tot. Tot allò adorable serà llepat. Ja sé, sempre igual. Però crec que aquesta vegada és de veritat. Està caïent el mur que havia construït. No penso pensar, no time to think of consequences. Ja no sé què dic. Porque el miedo al fin cayó, al fin cedió. Ja res és com era, ara tot és una gelatina canviant. Tot el que puc esperar és inesperat. Visca la sorpresa! O la puñalada. Zas! BOOM!
