Avui el Sol sembla la
Lluna incandescent.
Ell fa vint anys que es comunica
només escrivint.
Aquest sol redemptor -i el son. Quin gust.
Em fa mal, per això no deixaré d'escriure.
Por de que el forat s'ompli i llavors calli.
El mar. I el cor em pesa més i pesa cap a fora
com si volgués trencar-me i sortir.
Fa que vibrin
les parets
i és agradable mentre ho puc suportar.
Fins que estigui a punt de morir
sobreviuré munyint.
20120101
Hola què tal (treieu-vos la ressaca dels ulls estimats)
Vaig veure per dins el meu cap com un filtre colador, i la massa cerebral era una pasta que costosament
havia de passar pels forats, llavors pensar feia mal. I caminant per una de les plantes del Corte Inglés, cada pas suposava més esforç i tot s'anava tornant més lent. Exasperant esgotament. Vestits i abrics, vestits i abrics, tot car i lleig, no hi ha cap sentit. Ja no sabia cap a on estava anant, ni si avançava o retrocedia. L'adormilament m'anava tancant els ulls forçats enmig dels colors emborronant-se i l'aire viciat. Veia constantment una pistola, la punta de la qual al costat del meu ull dret i un dit pitjant el gallet. Un BAM! i quin descans. No, el més bonic que veig és un prat nevat i jo a l'entrada del bosc, entre els troncs d'uns quants arbres i un bàlsam de silenci m'ofereix una carícia que comença a les orelles i acaba a les ungles dels peus. Blanc i blau que no arriben a enlluernar completament.
He anat al lavabo i m'he trobat amb el meu reflex, però el mirall era brut o fosc i només em veia a mitges. La silueta sí, intuïa els trets però de cap manera -tot i la meva concentració- podia apreciar els detalls. Vaig somiar que havíem de celebrar alguna cosa tots junts, i hi havia un camp molt mediterrani amb oliveres, ens dirigíem a una ermita per dir-nos adéu i desitjar el millor a tothom. De camí jo em separava i seia. Mirava cap amunt i veia com el sol brillava en cada fulla i en cada petita oliva. Verd brillant intens de somni. Les gotes tèbies em queien als ulls.
Aquesta estava destinada a ser l'última entrada de l'any i ja veuen, és la primera. Així com tot, no sabem què passa, no sabem què passarà laralà. Els vull regalar un dolç petó al lloc que més els agradi, evidentment només per haver llegit fins aquí i si els ha agradat.
havia de passar pels forats, llavors pensar feia mal. I caminant per una de les plantes del Corte Inglés, cada pas suposava més esforç i tot s'anava tornant més lent. Exasperant esgotament. Vestits i abrics, vestits i abrics, tot car i lleig, no hi ha cap sentit. Ja no sabia cap a on estava anant, ni si avançava o retrocedia. L'adormilament m'anava tancant els ulls forçats enmig dels colors emborronant-se i l'aire viciat. Veia constantment una pistola, la punta de la qual al costat del meu ull dret i un dit pitjant el gallet. Un BAM! i quin descans. No, el més bonic que veig és un prat nevat i jo a l'entrada del bosc, entre els troncs d'uns quants arbres i un bàlsam de silenci m'ofereix una carícia que comença a les orelles i acaba a les ungles dels peus. Blanc i blau que no arriben a enlluernar completament.
He anat al lavabo i m'he trobat amb el meu reflex, però el mirall era brut o fosc i només em veia a mitges. La silueta sí, intuïa els trets però de cap manera -tot i la meva concentració- podia apreciar els detalls. Vaig somiar que havíem de celebrar alguna cosa tots junts, i hi havia un camp molt mediterrani amb oliveres, ens dirigíem a una ermita per dir-nos adéu i desitjar el millor a tothom. De camí jo em separava i seia. Mirava cap amunt i veia com el sol brillava en cada fulla i en cada petita oliva. Verd brillant intens de somni. Les gotes tèbies em queien als ulls.
Aquesta estava destinada a ser l'última entrada de l'any i ja veuen, és la primera. Així com tot, no sabem què passa, no sabem què passarà laralà. Els vull regalar un dolç petó al lloc que més els agradi, evidentment només per haver llegit fins aquí i si els ha agradat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)