23.02.12 que podria ser qualsevol altre dia però no ho és

m'ofego en una vida sense esquerdes que no dóna lloc a que s'escolin històries no presvistes i on l'espontaneïtat és un "fer veure" més.

hem trobat alguna cosa inesperada en la saviesa i l'avidesa de les mirades que no té res a veure amb què fem tu i jo aquí i tots els altres, sinó amb què podríem i no hauríem de fer en un món tan tènuament controlat. uns instants de delícia ens han deixat ser el que volíem amb urgència encara que fos només en abstracte. i un pacte silent ha sentenciat la fi d'allò que no sabríem anomenar. però de cap manera aquesta caducitat ens ha absolt del suplici.

la insatisfacció creixent famèlica de sensacions i tantes altres coses empenta la noció de solitud i es deixa arrossegar. i no entenc perquè no puc tocar a les persones desconegudes si ens estimem.

Una suspensión de la incredulidad (si sabes despeinar bien)

Incòmode i inestable, el viatge, sense lloc on agafar-se. Si no pots mantenir l'equilibri et canses del teu propi pes. Si aguantes és perquè saps que en algun moment arribaràs al teu destí, el vehicle s'aturarà i tu sortiràs a l'aire fred, prendràs distància de la munió de gent i podràs respirar. No ha de durar per sempre.

Un pes el cap. Em fa mal la cara d'una manera que demana amb veu molt clara uns -els teus- llavis. Si estiguessis més a prop em faria menys mal, molt menys mal com més a prop. Us percebo per la sang de les venes, us trio en l'aire, us ho dic amb els ulls. M'agrada mirar-te quan em mires, ets encara més bonic. 

Van respirar davant d'un mar d'argent viu. La nebulosa era una mica de l'horitzó una mica de la ment. Les mirades viuen pel seu compte. Dues cares es troben, es pertanyen uns instants no previstos i s'obliden, o no. Saps de què parlo. Allò que existeix sense ser, allò que està sense tenir lloc. Com prendre massa te desorienta. M'agrada oriental. Dentadures. No du res complex sembla, doncs no entens. És tot un ens? N'hi ha prou ja. Demà més i millor, milord. 

elitisme etilisme

Jo et convido a llançar-te amb mi i tu ens frenes. El temps d'enmig se'm fa eternament insuportable. Crec que estic en el mal bon camí. A alguna cosa ens hem d'aferrar, sinó això és infumable, inbebible, invivible. El símbol del destí al nostre altar particular. Oh Moreneta Fosforescent de Monstserrat. VERITAT. Els amors de la meva vida. Vull que et moris per mi. Fins que el cor no se m'acceleri bestialment quan et veig ho escriuré. Em fas somriure de tristesa. Sóc eventualment sincera, és l'únic mèrit que tinc. Pateixes com jo. Escriu sobre mi. No ens van les normes mundanes, fem allò correcte desobeïnt. Espero ser tan bonica per a algú com per a fer-li mal. Anàvem a escriure coses importants que transcendissin el temps i hem dibuixat com als sis anys o com quan la gent parla per telèfon.

The end is never the end, Luke Sharratt