hem trobat alguna cosa inesperada en la saviesa i l'avidesa de les mirades que no té res a veure amb què fem tu i jo aquí i tots els altres, sinó amb què podríem i no hauríem de fer en un món tan tènuament controlat. uns instants de delícia ens han deixat ser el que volíem amb urgència encara que fos només en abstracte. i un pacte silent ha sentenciat la fi d'allò que no sabríem anomenar. però de cap manera aquesta caducitat ens ha absolt del suplici.
la insatisfacció creixent famèlica de sensacions i tantes altres coses empenta la noció de solitud i es deixa arrossegar. i no entenc perquè no puc tocar a les persones desconegudes si ens estimem.
jo tampoc ho entenc
ResponderEliminar