Voleu veure Saturn?

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences...

Els llençols estan amarats de suor. La calidesa de l'habitació amb prou feines permet respirar. Adormida canvio el costat del coixí per notar una mica de frescor a la galta i obro els ulls un instant. Estava somiant en ell. No era res especial, però estava tan a prop. Formava part de l'ambient i de la fragància. 

Molta gent en tensió, pendent, forçant la vista, comentant, frustrats, nerviosos, exigents, relaxats, contents, avorrits... Esperant veure un fenomen molt singular que passa cada molt temps. Per fi apareix Rahu amb el seu cap vermell i immortal. Estar amb molts desconeguts una nit en un dels punts més alts de Barcelona amb el mar al davant observant el cel. I un home t'explica coses de galàxies, i un altre et deixa veure Saturn. I jo per un moment noto la Terra flotar en un punt de l'Univers entre el Sol i la Lluna i sento vertigen per la immensitat i per la insignificança. Baixant ens acompanya l'olor penetrant de la farigola.

Sempre la mateixa imatge. En una platja d'algun lloc de la Costa Mediterrània de nit, mirant les estrelles sense límit de temps. I de dia. Potser el que vull és un viatge íntim i espontani a un paratge d'allò més romàntic i bohemi on destapar la meva alegre joventut per poder tenir una foto que ensenyar d'aquí trenta anys.