We'll choke on our vomit and that will be the end

Bloquejada. Zombie. Així sóc ara. No sé fins quant. Quanta merda. Estic en un estat en que em canso de moltes coses. Todo es de postín. No parlem de veritat. Allò més important és considerat tonteria. Es valora més tenir un mòbil d'última generació que una bona idea, millor anar a la moda que Pensar.  Estem fets per un motlle i tenim el cap ple de suro. Vivim una època aparentment fàcil, però només aparentment, perquè estem Desorientats. No sabem què ens caracteritza, no sabem per què lluitar. És el període de la Passivitat. 

  Realment fa por la quantitat de gent que no s'immuta per res. Ho frivolitzem tot. I els que sí que ens emocionem perquè el món s'està morint, en el sentit que està malalt, que els humans estan desapareixent, que es converteixen en màquines de forma progressiva, doncs ens quedem a casa plorant i mirem pel·lícules o escribim i se'ns passa. I ja està. Ens hem cregut que el món ja està fet i ens conformem perquè ja ens va bé. Es veuen intencions però mai portem les coses fins al final. No tenim ni idea de què fer. 

  Però existeix gent amb món interior i inquietuds, que plora per la bellesa, que estima les idees, que defensa la creació, que intenta posar-se en el lloc dels altres (fer-ho totalment és gairebé impossible, però la intenció compta), que creu en el saber. Jo l'he vista aquesta gent. Hi ha humanistes. M'agradaria saber quants. Quanta gent veu ARA un punt d'inflexió i creu que hem de fer alguna cosa, que ens hem de moure per què les coses canviïn, perquè els que no veuen que les persones necessitem estimar i créixer no ho faran. Creiem que ja s'ha lluitat per tot, que ja no es pot aconseguir res més. Però hem de començar una Guerra pacífica, ens hem de desfer dels valors actuals predominants perquè estan podrits, i entendre què som en essència i què ens omple. 

  He avisat, estic bloquejada. Tinc un bombardeig dins el cap i no puc expressar-me com voldria. No ho sé, suposo que necessito que em tornis a cantar Paff, el drac màgic, però ara ja l'entenc massa, i a més no ho tornaràs a fer. Però el cel groc m'ha dit que hi ha esperança, que alguna cosa pot canviar. Potser és que necessitem submergir-nos en merda per adornar-nos que fa pudor. I ara l'ambient és nauseabund. A més aquests dies ni els teus ulls blaus em donen pau. I m'odio per ser una boques i dir tot això i després no fer res. 

Persona: Individu humà com a ésser que, dotat de consciència, transcendeix la realitat fisicobiològica —bé que alhora resta sempre condicionat per ella—, gaudeix d'una radical autonomia, es realitza adequadament en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí.


Humà: propi de l'home. 3 adj 1 Que se sent solidari amb els altres, que és considerat benèvol, generós, etc., envers ells.  

De veritat, o canviem nosaltres i ens humanitzem, o canviem les accepcions dels diccionaris.