let it be

Aquest insomni cada cop més freqüent no és falta de son. L'esgotament físic i mental no m'impedeix allargar el dia, quasi inconscientment. Sense fer res, sense saber perquè ho faig, continuo aquí. Buscant alguna cosa més encara que em costi de reconèixer. Suposo que aquesta sensació que m'invaeix durant la llum de no saber què fer o perquè no faig o perquè faig es destapa amb la solitud de la nit. En el fons és que em fa por anarme'n al llit havent perdut el dia. I per això aquests intents desesperats d'aprofitar fins l'últim moment descobrint o aportant alguna cosa. Què importa si no dormo, prefereixo trobar la inspiració i perdre'm en móns llunyans i diferents per veure si algun detall em canvia la vida. Però potser és hora de veure que entestar-se en desitjar no és la única solució. De vegades no cal ser tan complicat. En començar a notar el cap com una massa tova i pesada que molesta més val deixar-ho. Descansar. Dormir i somiar, i sí, demà serà un altre dia. Un dia que per molt que pensi que me'l sé, que puc dir com serà, en realitat és un tros de temps totalment nou i per estrenar que ningú coneix. NO sabem què passarà. Donem-li la oportunitat a la vida de que ens sorprengui afluixant les cordes amb que ingenus intentem controlar-la inútilment.