un dia/nit de pluja/follia

No es pot anar a dormir, no n'hi ha cap intenció. Quan continua plovent i estem amb els nervis a flor de pell saltant de llit en llit i de sofà en cadira. L'aire es fa espès perquè porta alguna cosa tòxica. L'amor és tòxic, i el desig també. Regalem amor, no el volem perquè fa mal. Però el necessitem i ens agrada burxar la ferida fins que es fa insuportable. I el desig és el que ens manté vius. L'atmosfera se'ns menja. El tacte està més desenvolupat i la imaginació crea meravelles. Estones insostenibles en la seva bellesa soporífera. Ho volem allargar fins i tot i sobretot quan ja no té sentit. No sabem res i anem caminant cap a on sigui, xuclant l'estímul per seguir d'aquella frase, d'una ombra de somriure o del macaron de praliné. Ja apagueu els llums? És que tot té un límit. No m'agraden els límits.