20120203

elitisme etilisme

Jo et convido a llançar-te amb mi i tu ens frenes. El temps d'enmig se'm fa eternament insuportable. Crec que estic en el mal bon camí. A alguna cosa ens hem d'aferrar, sinó això és infumable, inbebible, invivible. El símbol del destí al nostre altar particular. Oh Moreneta Fosforescent de Monstserrat. VERITAT. Els amors de la meva vida. Vull que et moris per mi. Fins que el cor no se m'acceleri bestialment quan et veig ho escriuré. Em fas somriure de tristesa. Sóc eventualment sincera, és l'únic mèrit que tinc. Pateixes com jo. Escriu sobre mi. No ens van les normes mundanes, fem allò correcte desobeïnt. Espero ser tan bonica per a algú com per a fer-li mal. Anàvem a escriure coses importants que transcendissin el temps i hem dibuixat com als sis anys o com quan la gent parla per telèfon.


The end is never the end, Luke Sharratt

3 comentarios: