Incòmode i inestable, el viatge, sense lloc on agafar-se. Si no pots mantenir l'equilibri et canses del teu propi pes. Si aguantes és perquè saps que en algun moment arribaràs al teu destí, el vehicle s'aturarà i tu sortiràs a l'aire fred, prendràs distància de la munió de gent i podràs respirar. No ha de durar per sempre.
Un pes el cap. Em fa mal la cara d'una manera que demana amb veu molt clara uns -els teus- llavis. Si estiguessis més a prop em faria menys mal, molt menys mal com més a prop. Us percebo per la sang de les venes, us trio en l'aire, us ho dic amb els ulls. M'agrada mirar-te quan em mires, ets encara més bonic.
Van respirar davant d'un mar d'argent viu. La nebulosa era una mica de l'horitzó una mica de la ment. Les mirades viuen pel seu compte. Dues cares es troben, es pertanyen uns instants no previstos i s'obliden, o no. Saps de què parlo. Allò que existeix sense ser, allò que està sense tenir lloc. Com prendre massa te desorienta. M'agrada oriental. Dentadures. No du res complex sembla, doncs no entens. És tot un ens? N'hi ha prou ja. Demà més i millor, milord.
M'encanta l'últim paràgraf tot i no entendre res. Tot en general m'emociona, com sempre ;)
ResponderEliminarComo los viajes en ferrocarril, supongo y espero que nuestros propios viajes también tendrán un destino donde dejemos de estar incomodos e inestables, aunque sea sólo por un ratito.
ResponderEliminarLeerlo mientras escuchas Karma Police no tiene precio.
Como los viajes en ferrocarril, supongo y espero que nuestros propios viajes también tendrán un destino donde dejemos de estar incomodos e inestables, aunque sea sólo por un ratito.
ResponderEliminarLeerlo mientras escuchas Karma Police no tiene precio.
2 veces, por si no había suficiente con una.
ResponderEliminarArtistas sentadas en un bar comiendo un bocadillo mientras Manolo lee el periódico. Magia.
ResponderEliminar