principis de setembre

L'etern ara

Ahir brillava amb cansament ataronjat
avui la blancor com insana enlluerna.
És el far que il·lumina
tots els llocs des d'on es veu.

Aquesta harmonia pintada
no sé què és però la veig
en el lila de l'horitzó que es mescla
amb les onades,
en el roig insolent del sol rere
les muntanyes i en el bany de colors pastel
que regala una mica de dolça irrealitat.

I tot el que hi havia fins ara té sentit
només per un detall com aquest.

Que jo sóc jo encara que us comprengui
i ningú no em pot salvar.

I enyoro abans de perdre-ho
com recordo abans de viure-ho.
Perquè ara tornes, i tot torna, i
tot torna a començar?


                                                                                           la nena que té un gat enganxat a l'esquena.