Doble de mitjons i triple de cacau

Son dolça i pensaments extraviats.
Les notes acaricien les orelles i les puntes dels dits comencen a notar l'escalfor.
Quan el senyor va treure un paper doblegat de la butxaca i va llegir: Feliz Navidad.
Totes les petites coses imaginables, i totes li han donat veïns. Si descendeixes dels boscos ets tímid i misteriós. Adorable i inquietant.
La dinàmica del fred.
Em traspasses o jo m'enfonso, no ho sé.

Il Ritorno (d'Estocolmo)

L'avió destapa els núvols deixant un gran forat.
Accedim a un lloc nou on encara no és de nit. Immens i llis.
La llum ataronjada a l'extrem plora
els últims moments del dia a aquesta part de la Terra.
La bellesa és massa i em sembla irreal.
El fred no m'ha aturdit, m'ha fet somriure unes quantes vegades.
No sé quantes hores fa que la gola està seca.
Importa aquí o allà? Hi ha alguna diferència entre ara i abans?

Un got d'allò que enmig de l'aire gèlid crema i cura.
Fa brillar el punt de foc de dins.
Suculentes promeses d'aventura, això portaven les mirades,
res sòlid.

Dia a dia el que més veig són les coincidències
entre uns i altres, en canvi les fronteres desapareixen.
No molts veuen el que som, tots.
No tenen valor Qui, Què, On ni Quan. Només Com i Per què
ho mereixen.

Les branques dels arbres sense fulles.
Les branques a la llum primera del matí,
les branques gotejant, les insinuades en la foscor
i les adornades amb perles vermelles.

No tinguem pressa, és Ara.